No tan sols en un missatge

CIRCULO ZEN

16 de gener, 1969

Es tracta d’un recital zulu, i després del recital, expresso la meva opinió sobre el simbolisme d’un dels relats que he escoltat. El recitador zulu m’interromp, i m’explica que el sentit del relat consisteix en la totalitat del recital, no tan sols en un missatge. El recital és el que compta. El recitador zulu m’explica, “Si t’hagués de dir el que significa la història, te l’hauria de tornar a contar”.

Harold Scheub, The poem in the Story: Music, Poetry and Narrative, Madison: The University of Wisconsin Press, 2002, pàg. 119
Il·lustració: Enso
Anuncis

ningákaniak. trenar el relat

 

NINGAKANIAK

 

Ningákaniak = Aquesta és la vora o el cantell del relat, utilitzat sempre al final d’una narració; aquesta imatge sembla agafada del trenat de barrets [o cistells].

Klamath o modoc, Oregón, Amèrica del nord; dels manuscrits inèdits del treball de camp de Jeremiah Curtin (1835-1906), Smithsonian Institution, Arxius Antropològics Nacionals, NAA 2348

Abans es fa un trago que es conta un conte

FIGURA HN_SERPIENTE

 

I el va mirar; i quan va veure com n’era de formós, va dir:

Series tan amable de venir amb mi a casa de mon pare per prendre alguna cosa?

Així que el jove hi va anar i es va asseure amb ella, i abans de preguntar-li res, ella li va servir vi i li digué:

Abans es fa un trago que es conta un conte.

En acabat de beure, el jove es va posar a parlar, i li va contar tot el que havia passat, i com l’havia vista en somnis, i a on, i ella se n’alegrà molt.

Jo també et vaig veure en somnis la mateixa nit –va dir.

J. M. de Prada-Samper (ed.), Cuentos populares de las Tierras Altas escocesas recogidos por John Francis Campbell, Madrid: Siruela: 2009, pàg. 182
Il·lustració inspirada en un element decoratiu de la baixa època d’Egipte 

La veritat dels mites

FIGURA HN_RIO GRANDE

 

Els mites són abans de tot ‘veritats fictícies’ que transmeten veritats importants per a la vida; per a nosaltres, tanmateix, i de vegades per als indis, són ficticis. Els tewa del pueblo de Santa Clara a Nou Mèxic, introdueixen alguns relats amb paraules com aquestes: ‘En un lloc que mai no va ser, en un temps que mai no va ser, això no va succeir’.

Els nootka de l’illa de Vancouver insisteixen en la veritat literal dels relats que parlen de com el fundador d’un llinatge va obtenir les prerrogatives d’aquest. Aquests relats són certs perquè l’aventura inicial va tenir lloc i la història s’ha transmès des de llavors a través d’una cadena successòria coneguda. Però, [entre els nootka,] és possible referir-se en anglès als mites com a ‘contes de fades’. L’herència, en suma, és un fet històric; les veritats dels mites poden ser d’altres tipus.

Amèrica del Nord; Dell Hymes, “Notes toward (an understanding of) supreme fictions”, a I know only so far: Essays in Ethnopoetics, Lincoln & London: University of Nebraska Press, 2003, pàg. 382
Il·lustració inspirada en un motiu indígena de la zona de Río Grande