Abans es fa un trago que es conta un conte

FIGURA HN_SERPIENTE

 

I el va mirar; i quan va veure com n’era de formós, va dir:

Series tan amable de venir amb mi a casa de mon pare per prendre alguna cosa?

Així que el jove hi va anar i es va asseure amb ella, i abans de preguntar-li res, ella li va servir vi i li digué:

Abans es fa un trago que es conta un conte.

En acabat de beure, el jove es va posar a parlar, i li va contar tot el que havia passat, i com l’havia vista en somnis, i a on, i ella se n’alegrà molt.

Jo també et vaig veure en somnis la mateixa nit –va dir.

J. M. de Prada-Samper (ed.), Cuentos populares de las Tierras Altas escocesas recogidos por John Francis Campbell, Madrid: Siruela: 2009, pàg. 182
Il·lustració inspirada en un element decoratiu de la baixa època d’Egipte 

Narradors de lloguer a l’antiga Rússia

CILINDRO HOMO NARR.

Ja a les fonts russes del segle XII es pot llegir que un home ric que patia d’insomni va ordenar els seus servents que li fessin pessigolles a la planta dels peus, toquessin el gusli i li contessin contes meravellosos. Ivan el Terrible, qui esdevingué un dels herois més populars dels contes russos, era qui més se’n delia, i tres cecs feien torns al capçal del seu llit, tot narrant-li contes meravellosos abans que s’adormís. Fins al segle XVIII, destres narradors d’històries van seguir alegrant l’esbarjo de tsars i tsarines, prínceps i aristòcrates. Fins i tot a finals d’aquest segle trobem als diaris russos anuncis de cecs que s’ofereixen per a treballar a les cases de l’aristocràcia com a narradors d’històries. De nen, Lev Tolstoi s’adormia amb els contes d’un ancià que el seu avi el comte havia comprat precisament pels contes meravellosos que sabia i la seva forma magistral de contar-los.

Roman Jakobson, “On Russian Fairy Tales”, a A. Afanasiev, Russian Fairy Tales, traducció de Norbert Guterman, Nova York: Pantheon, 1945, pàg. 635

Il·lustració inspirada en un dibuix mesopotàmic

Definició de conte meravellós

Dragon serpiente

Conte [Marchën]: allò que ens presenta tant esdeveniments impossibles com a possibles, sota condicions possibles o impossibles.

Goethe, Máximas y reflexiones, a partir de la traducció de Juan José del Solar, Barcelona: Edhasa, 1993, nº 1046, p. 222.
Il·lustració basada en un animal compost de l’imaginari del món antic.