La veritat, les mentides i els somnis

inuit

Per a ser un individu, també cal ser no-res. Per conèixer-se un mateix, hom ha de ser capaç de no conèixer res. Els asòmnics coneixen el món de forma continuada i immediata, sense temps mort, sense espai per a la individualitat. Com que no somien, no conten històries i per això no els cal el llenguatge. Sense llenguatge, no tenen mentides. Ni tampoc futur. Viuen aquí, ara, en perfecte contacte. Viuen en el pur fet. Però no poden viure en la veritat, perquè el camí cap a la veritat, diu el filòsof, passa per les mentides i els somnis.

Ursula K. LeGuin, ‘Wake Island’, a Changing Planes, Nova York: Harcourt, 2003, pàg. 164-165
Il·lustració inspirada en un dibuix Inuit
Anuncis

Un altre gènere de suborn

FELINOS_HN

De les memòries d’infantesa de l’escriptor egipci Taha Husein (1889-1973), que es va quedar cec als tres anys:

I encara hi havia un altre gènere particular de suborn que li plaïa fins a la bogeria i l’animava a abandonar el seu deure de mala manera; eren els contes, les històries i els llibres. Sempre que un nen podia contar-li una faula, o comprar per a ell un llibre a l’home que els anava venent pels pobles, o llegir-li un capítol de la història d’Al-Zir Salim o d’Abu Zaid, podia estar segur d’obtenir de la seva benevolència, de la seva simpatia i de la seva amistat la prova que volgués.

Taha Husein, Los días: Memorias de infancia y juventud, traducció d’Emilio García-Gómez, La Coruña: Ediciones del Viento 2004, pàg. 55
Il·lustració inspirada en un tèxtil antic andí

Inventar

dragónserpiente

De petita, [Edith Wharton] tenia el curiós costum d’allò que ella en deia ‘inventar’. Abans d’aprendre a llegir, seia durant hores amb un llibre a la falda i feia veure que hi llegia un dels contes. Quan més negra i densa era la tipografia, millor. Passejava lleugera amunt i avall i entrava en una espècie d’èxtasi de composició verbal; una vegada, la seva mare va intentar prendre nota d’allò que l’Edith deia, però no va poder seguir-li el ritme. Quan una nena va visitar-la per jugar, l’Edith li va demanar a la seva mare: “Fes entretenir aquesta nena, jo haig d’inventar”. Més endavant, quan va aprendre a llegir, la seva immersió en textos reals es va mantenir en la línia d’aquestes invencions obsessives.

Edmund White, “The House of Edith”, New York Review of Books, 26 April, 2007, pàg. 39
Il·lustració inspirada en els crèdits de la sèrie de TV Game of thrones

Definició de conte meravellós

Dragon serpiente

Conte [Marchën]: allò que ens presenta tant esdeveniments impossibles com a possibles, sota condicions possibles o impossibles.

Goethe, Máximas y reflexiones, a partir de la traducció de Juan José del Solar, Barcelona: Edhasa, 1993, nº 1046, p. 222.
Il·lustració basada en un animal compost de l’imaginari del món antic.

Mira, el conte és com un plançó

Dragoncito

Mira, el conte és com un plançó. Creix, es fa gran, el podes, l’empeltes, l’esporgues; traurà fulles, branquetes i fruits. Una nova vida es desenvolupa, igual com passa amb els humans. Qui sap què arribarà a ser? Així és el conte. Una vegada vaig començar a contar un conte sobre una noia que va trobar una capsa. La va agafar, va mirar dins, la va obrir. Hi havia un drac. El drac la va raptar i se la va emportar. Durant una setmana vaig estar contant tot allò que li va passar després. Així funciona el conte: tal com nosaltres vulguem, només li cal una base, després se li pot anar afegint qualsevol cosa. (Reflexions del narrador hongarès Ferenc Czapár, pescador de professió).

Linda Dégh,  Narratives in Society: A Performer-Centered Study of Narration, Helsinki, Academia Scientarum Fennica, Folklore Fellows Communications no 255. pág. 44. 1995.
Il·lustració inspirada en l’art de la cultura Maya.