Quina en dirà de moltes

AMARU_HN

Una d’elles, estirant el fil amb un polze lleuger: “Mentre les altres pleguen i celebren un culte fictici”, digué, “nosaltres, que reté Pal·las, deessa millor, alleugerim el treball útil de les nostres mans amb conversa variada, i cadascuna al teu torn, perquè el temps no sembli llarg, relati una història que ompli les orelles ocioses.”

Les germanes aproven aquestes paraules i li preguen que conti la primera. Ella pensa quina en dirà de moltes ―car moltes en sabia― i dubta si contarà de tu, Dèrcetis de Babilònia, que amb la figura transformada, coberts els membres d’escates, creuen els de Palestina que remogueres els estanys; o més aviat com la seva filla, vestida de plomes, passà els darrers anys en blanques torres; o de la Nàiade que amb encantament i herbes massa poderoses canvià els cossos juvenils en peixos muts fins que sofrí ella la mateixa sort; o com un arbre que portava fruits blancs, ara els porta negres a causa del contacte amb la sang. Aquesta li plau perquè no és una faula divulgada. Comença d’aquesta manera mentre la llana va seguint els seus fils:

“Píram i Tisbe, ell el més bell dels minyons, ella la més admirada de les donzelles que hi ha a l’Orient…”

Ovidi, Les Metamorfosis, Barcelona: Fundació Bernat Metge 1929, edició bilingüe llatí-català, text revisat i traducció d’Adela Mª Trepat i Anna Mª de Saavedra, vol. I, llibre IV, 35-55, pàgs. 80-81
Il·lustració inspirada en un dibuix de la tradició cultural andina quítxua

No tan sols en un missatge

CIRCULO ZEN

16 de gener, 1969

Es tracta d’un recital zulu, i després del recital, expresso la meva opinió sobre el simbolisme d’un dels relats que he escoltat. El recitador zulu m’interromp, i m’explica que el sentit del relat consisteix en la totalitat del recital, no tan sols en un missatge. El recital és el que compta. El recitador zulu m’explica, “Si t’hagués de dir el que significa la història, te l’hauria de tornar a contar”.

Harold Scheub, The poem in the Story: Music, Poetry and Narrative, Madison: The University of Wisconsin Press, 2002, pàg. 119
Il·lustració: Enso

Tant de bo acabés la cosa aquí

HN_RUANDA

Som històries.’ És una idea tan senzilla que fins i tot un nen ho entendria. Tant de bo acabés la cosa aquí. Però som històries dins d’històries. Històries dins d’històries dins d’històries. Sense aturador, anem quedant-nos enrere, emmarcats i reemmarcats, fins a ser il·legibles per a nosaltres mateixos.

Ivan Vladislavic, 101 Detectives: Stories, Ciutat del Cap: Umuzi, 2015, pàg. 147
Il·lustració inspirada en un dibuix tradicional de Rwanda

El més senzill és prendre nota de la història

Caballo carro

La naturalesa intel·lectual d’una narració en té prou amb el seu text, però els aspectes funcionals, culturals i pragmàtics de qualsevol història nadiua es manifesten tant en el text com en la seva representació, en la seva personificació i en les seves relacions contextuals. Resulta més senzill prendre nota d’una història que observar de quines formes difuses i complexes penetra en la vida, o bé estudiar les seves funcions mitjançant l’observació de les immenses realitats socials i culturals en les què s’inscriu. I aquest és el motiu pel qual tenim tants textos, i sabem tan poc sobre la veritable naturalesa del mite.

B. Malinowski, “Myth in Primitive Psychology”, in Bronislaw Malinowski, Malinowski and the Work of Myth, edited by Ivan Strenski, Princeton: Princeton University Press, p. 89.
Il·lustració inspirada en gravats rupestres d’una cova de la illa de Götland.