QUÈ

En aquest bloc es presenten cites sobre la presència i les formes de la narració en general i de la narració oral en particular.

Les cites provenen de llocs, temps, imaginaris i persones ben variats.

Les entrades pretenen anar presentant alguns curiosos, rars, impactants, interessants, discutibles… rastres de l’acte de contar a aquelles persones que se l’estimen allà on apareix.

Si això ajuda a ampliar la visió sobre la persona com a ésser narratiu, i anima a traçar o recórrer nous i antics camins i maneres de contar, creiem que s’haurà assolit un objectiu desitjat.

I si, a més, la història d’aquest bloc ens conta quelcom nou, bell o inesperat, ens sentirem recompensats, ja que la narració no existeix sense l’escolta.

Sobre el concepte d’homo narrans

Segons tinc entès, el concepte d’homo narrans (“ésser humà que narra”) va ser introduït pel gran folklorista alemany Kurt Ranke (1908-1985) en una ponència presentada a Praga el 1966 i publicada l’any següent. En paraules del seu deixeble Albrecht Lehmann, per a Ranke, la narració d’històries era “una necessitat humana fonamental per entendre el món en la plenitud dels seus continguts i dimensions funcionals amb la finalitat de poder narrar-lo”. Per a Ranke, tot estudi sobre narració havia de partir d’aquesta precondició humana universal. La folklorista hongaresa Linda Dégh, al donar notícia del terme acabat d’encunyar per Ranke en el seu clàssic estudi Folktales and Society (primera edició, en alemany, 1962, edició anglesa, 1969), deia que expressava “la suma total de l’ésser humà com a narrador i portador de tradicions que dóna forma als diferents modes bàsics de narració mitjançant l’expressió de desitjos, somnis i pors comunes a la humanitat”.

Posteriorment, el 1999, el medievalista i folklorista estatunidenc John Niles va titular així un llibre que tracta sobre “la poètica i antropologia de la literatura oral” (com diu el seu subtítol). Aquesta obra combina capítols sobre l’epopeia medieval en anglès antic Beowulf amb d’altres sobre la història del folklore o sobre la tradició contemporània de balades i narracions dels llauners ambulants escocesos (travellers). Destaca, tot i així, el capítol segon, una profunda reflexió sobre la narració i la condició humana. Aquest llibre, que vaig llegir en un moment en què jo ja havia iniciat les meves pròpies indagacions sobre la narració com a necessitat humana, va contribuir en gran manera a potenciar-les. Així, doncs, vaig citar extensament el llibre de Niles en la conferència que vaig pronunciar a la Maratón de los Cuentos de Guadalajara de l’any 2000, titulada “El precio de un cuento”, que es va publicar l’any següent a la revista Lazarillo, encara que no de la forma que m’hagués agradat.

No molt més tard, el 19 de gener de 2002, em va sorprendre veure les paraules homo narrans com a títol d’un article publicat per l’escriptor lleonès José María Merino en el suplement cultural d’El País. En aquest breu text, Merino parteix de la seva pròpia experiència com a lector i escriptor per reflexionar sobre la narració com una peculiaritat humana que “va quallar” quan els nostres avantpassats van començar a fer ús del llenguatge “per contar contes, per narrar històries” donant d’aquesta manera, “sentit i ordre, mitjançant ficcions, al caos incomprensible i hostil” que els envoltava. Merino articula i desenvolupa aquesta idea en alguns dels textos que va recollir en el llibre Ficción continua, publicat el 2004.

Lògicament, aquest breu preàmbul no pretén de cap manera donar una història complerta de la història i els avatars de l’expressió homo narrans, però sí espero que hagi servit per narrar com va arribar fins a mi i va acabar donant nom a aquest bloc.

 

Obres esmentades

-Albrecht Lehmann, “Cultural anthropology and narratology”. A Perspectivas antropológicas: Herramientas para el análisis de las sociedades europeas / Anthropological Perspectives: Tools for the Analysis of European Societies, edició a càrrec de Klaus Schiewer i Salvador Cayuela Sánchez, Múrcia: Ediciones de la Universidad de Murcia / Münster: Waxmann, 2014, p. 76

-Linda Dégh, Folktales and Society: Story-telling in a Hungarian Peasant Community, traducció d’Emily M. Schossberger. Bloomington and London: Indiana University Press, 1969,  p. 377, nota 2.

-John Niles, Homo Narrans: The Poetics and Anthropology of Oral Literature. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1999.

-José Manuel de Prada-Samper, “El precio de un cuento”. Lazarillo, segona època, Núm. 4, 2001, pp. 9-21.

-José María Merino, ‘Homo narrans’. El País, Babelia, 19 de gener de 2002.

-José María Merino, Ficción continua. Barcelona: Seix Barral, 2004.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s