Situar el lloc

haya

L’ “on” està entre els primers elements de tot intercanvi humà. La major part dels relats, ordres, mites i acudits no tenen sentit si no s’estableix el lloc

Philip Marsden, Rising Ground, Londres: Granta, 2014, pàg. 65
Il·lustració inspirada en un faig
Anuncis

Liu Jingting era un narrador magistral

SERPIENTE

 

El pigotós Liu de Nanjing tenia la cara fosca i plena de cicatrius i grans. No tenia cura de la seva imatge, que li era ben indiferent, com si estigués fet d’argila o de fusta. Era un narrador d’històries magistral. Contava un cop al dia. El preu era un tael de plata. Fins i tot si arribaves deus dies abans per fer la reserva i pagar l’entrada, no podies assegurar que estigués lliure.

[…] Una vegada el vaig sentir contar en l’estil senzill de narració (sense acompanyament musical) el relat “Wu Song lluita contra el tigre a la muntanya de Jingyang”. Era molt diferent de la versió transmesa pels llibres. Les seves descripcions i il·lustracions eren ben detallades, però també sabia on tallar el fil i fer una pausa, i mai es posava xerraire. La seva veu ressonava com una gran campana. Quan arribava a un moment emocionant, aixecava la veu i bramava de tal forma que semblava que la casa s’anés a esfondrar.

En el moment que Wu Song arriba a la fonda i demana vi, no hi ha ningú en el local. Amb el sobtat clamor de Wu Song, les gerres i els bols buits emeten un so dringadís. D’aquesta manera afegia color a cada interval, i s’entestava en tenir cura dels detalls.

Només quan els seus hostes estaven asseguts i totalment atents, amb les orelles amatents per a escoltar, ell començava a contar. Tanmateix, si s’adonava que algun dels servidors xiuxiuejava el veí, o si els seus oients badallaven o mostraven una altra senyal d’ensopiment, s’aturava a l’acte i ningú podia forçar-lo a començar de nou. Cada nit, netes ja les taules i apagades les llànties, quan els senzills bols de té s’havien repartit amb tota la parsimònia, a poc a poc, començava a contar…

Zhang Dai, 1597-c. 1684, va presenciar el 1638 una actuació de Liu Jingting i va escriure sobre ella en la seva obra Tao’anmengyi, “Records dels somnis passats de Tao’an”. El passatge és citat per Vibeke Bordhal i Jette Ross en el seu llibre Storytellers: Life and Art in Yangzhou Tradition, Boston: Cheng &Tsui Company, 2002, pàg. 62
Il·lustració inspirada en un motiu assiri

ningákaniak. trenar el relat

 

NINGAKANIAK

 

Ningákaniak = Aquesta és la vora o el cantell del relat, utilitzat sempre al final d’una narració; aquesta imatge sembla agafada del trenat de barrets [o cistells].

Klamath o modoc, Oregón, Amèrica del nord; dels manuscrits inèdits del treball de camp de Jeremiah Curtin (1835-1906), Smithsonian Institution, Arxius Antropològics Nacionals, NAA 2348

Abans es fa un trago que es conta un conte

FIGURA HN_SERPIENTE

 

I el va mirar; i quan va veure com n’era de formós, va dir:

Series tan amable de venir amb mi a casa de mon pare per prendre alguna cosa?

Així que el jove hi va anar i es va asseure amb ella, i abans de preguntar-li res, ella li va servir vi i li digué:

Abans es fa un trago que es conta un conte.

En acabat de beure, el jove es va posar a parlar, i li va contar tot el que havia passat, i com l’havia vista en somnis, i a on, i ella se n’alegrà molt.

Jo també et vaig veure en somnis la mateixa nit –va dir.

J. M. de Prada-Samper (ed.), Cuentos populares de las Tierras Altas escocesas recogidos por John Francis Campbell, Madrid: Siruela: 2009, pàg. 182
Il·lustració inspirada en un element decoratiu de la baixa època d’Egipte 

La veritat dels mites

FIGURA HN_RIO GRANDE

 

Els mites són abans de tot ‘veritats fictícies’ que transmeten veritats importants per a la vida; per a nosaltres, tanmateix, i de vegades per als indis, són ficticis. Els tewa del pueblo de Santa Clara a Nou Mèxic, introdueixen alguns relats amb paraules com aquestes: ‘En un lloc que mai no va ser, en un temps que mai no va ser, això no va succeir’.

Els nootka de l’illa de Vancouver insisteixen en la veritat literal dels relats que parlen de com el fundador d’un llinatge va obtenir les prerrogatives d’aquest. Aquests relats són certs perquè l’aventura inicial va tenir lloc i la història s’ha transmès des de llavors a través d’una cadena successòria coneguda. Però, [entre els nootka,] és possible referir-se en anglès als mites com a ‘contes de fades’. L’herència, en suma, és un fet històric; les veritats dels mites poden ser d’altres tipus.

Amèrica del Nord; Dell Hymes, “Notes toward (an understanding of) supreme fictions”, a I know only so far: Essays in Ethnopoetics, Lincoln & London: University of Nebraska Press, 2003, pàg. 382
Il·lustració inspirada en un motiu indígena de la zona de Río Grande