Recuperant el relat

HN-cazador

He trobat la clau del sistema que (en els vells temps) regia el matrimoni entre parents llunyans, una qüestió que l’any passat em tenia desconcertat. Quan la núvia es casa, certa part del relat ancestral (smaiusta) del seu pare es transmet al marit; per exemple, el dret a tallar o pintar un corb en una caixa per guardar menjar. Llevat que es torni a adquirir, el relat roman a la família del marit, però a mida que el smaiusta es va transmetent, roman el record que part d’ell és a una altra família, i un fill, un nét o un altre descendent del pare de l’esposa intentarà recuperar-lo esposant-se amb una muller de l’altra família. Tal com ho expressen els bella coola, un home sempre ‘caça’ quan contrau matrimoni, amb l’objectiu de recuperar fragments dels seus smaiustas.

De la carta de l’antropòleg canadenc  T. F. McIlwraith a Edward Sapir, 26 Desembre 1923, At Home with the Bella Coola Indians: T. F. McIlwraith’s Field Letters, edited by John Barker and Douglas Cole, Vancouver: UBC Press, 2003 pp. 113-114
Il·lustració inspirada en una pintura rupestre bosquimana del Cederberg, Sud-àfrica
Anuncis

Contes per a nits immenses

Cactus

Hoste meu, ja que sobre aquest punt m’interrogues i cerques,

calla, escolta i delecta’t i ves bevent el teu vi,

ben assegut: les nits ja són immenses; hi ha lleure

per dormir com per escoltar, qui li plau; i abans d’hora

no necessites gitar-te; que el molt dormir també cansa.

Odissea, XV, 390 et ss. traducció de Carles Riba,
Il·lustració inspirada en un disseny amerindi de Nord Amèrica.

Aplanar el terra

Muñeca navajo

Un vell narrador [abans de començar a contar la seva història] acostumava a aplanar el terra davant d’ell amb la mà i hi imprimia dues marques amb el polze dret, dues amb l’esquerre i una doble marca amb els dos polzes alhora. A continuació, es fregava les mans i es passava la mà dreta cap amunt pujant per la cama dreta, fins a la cintura; es tocava la mà esquerra i la passava pel braç dret fins al pit. Feia el mateix fent pujar la mà dreta i l’esquerra per l’altre costat. Després tocava les marques de terra amb ambdues mans, se les fregava i se les passava pel cap i per tot el cos.

Això significava que el Creador havia fet el cos i les extremitats del éssers humans de la mateixa manera que havia fet la terra, i que el Creador era testimoni d’allò que s’anava a contar. No contaven cap de les històries antigues o sagrades sense fer això abans. I era una cosa bona. Jo vaig confiar sempre en [els vells narradors], i crec que contaven la veritat. (John Stands in Timber, xeienne).

John Stands in Timber y Margot Liberty, with Robert M. Utley, Cheyenne Memories, Lincoln y London: 1972 [1967], p. 12.
Il·lustració inspirada en l’art del poble Navaho del sud-oest d’Estats Units.