Cada persona té la seva manera de pensar

tortugas_Mimbre_dobles

Sí, és clar, hi ha persones que conten contes d’una manera, i d’altres els conten d’una altra. Potser és degut a que la gent de vegades es separa durant un temps i segueixen contant històries. Però en tots aquests relats sobre els vells temps, la gent utilitza paraules i noms diferents per a les mateixes coses. Hi ha moltes formes diferents de parlar. El que passa és que cada persona té la seva manera de pensar.

!Unn /obe, narradora dels Ju/’hoansi del Kalahari; Megan Biesele, Women Like Meat: The Folklore and Foraging Ideology of the Kalahari Ju/’hoan, Johannesburg: Witswatersrand University Press, 1993, pàg. 66
Il·lustsració inspirada en un dibuix d’una tortuga de la cultura Mimbres
Anuncis

Tant de bo acabés la cosa aquí

HN_RUANDA

Som històries.’ És una idea tan senzilla que fins i tot un nen ho entendria. Tant de bo acabés la cosa aquí. Però som històries dins d’històries. Històries dins d’històries dins d’històries. Sense aturador, anem quedant-nos enrere, emmarcats i reemmarcats, fins a ser il·legibles per a nosaltres mateixos.

Ivan Vladislavic, 101 Detectives: Stories, Ciutat del Cap: Umuzi, 2015, pàg. 147
Il·lustració inspirada en un dibuix tradicional de Rwanda

Aquell que dóna molt tribut amb paraules

kamon

[S]hé-mutúro wábinwa / aquell que dóna molt tribut amb paraules: no és una expressió de lloança, ni una crítica a qui parla massa, sinó que es refereix a qui dóna tribut en paraules, que ajuda mitjançant la seva destresa com a jutge i orador.

Daniel Biebuyck and Kahomb C. Mattene, The Mwindo Epic from the Banyanga (Congo Republic), Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1969, p. 80 note 143  
I·lustració inspirada en un kamon, símbol usat pels samurais

No és una figura retòrica

ancestro

 

«Si, llavors, els griots, encara actius en pobles i viles del Sudan, segueixen transmetent tota la cultura de la tradició popular africana i fent de les masses ‘analfabetes’ persones perfectament civilitzades i cultivades, conscients d’elles mateixes i respectuoses amb els altres, ens cal témer el que succeirà quan les seves veus es deixin de sentir, doncs els seus fills [i néts] assisteixen avui en dia a l’escola europea, i la tradició familiar ja no es transmet.

»Pel que es refereix a la consegüent pèrdua per a l’Àfrica i el món, només podem calibrar la seva importància si som conscients de la importància d’aquest patrimoni. Per a masses estrangers i africans moderns i ignorants, no és res més que un grapat de contes sense importància. […] Tot i així, si examinem més detingudament certes zones d’Àfrica, trobem una literatura molt més diversa, que inclou diferents categories [i no només ‘contes’]: epopeies, mites cosmogònics, aventures, comèdies populars, poesia amorosa, poesia oratòria (fúnebre, bèl·lica, matrimonial, laudatòria), drama ritual i cançons religioses, per no parlar, per suposat, de màximes, contes i faules, endevinalles i proverbis. Tot això constitueix un conjunt tan immens en qualitat i importància com la literatura medieval de la nostra douce France. […]

»Caldria demanar-li a tota persona de cultura francesa que s’aturés a pensar per un instant en el buit que es crearia, i en la deu viva que s’assecaria si, per alguna desgràcia, aquest patrimoni ancestral es perdés, i amb ell la fe, la història, la poesia, la grandesa, la saviesa i l’experiència. Només després d’una reflexió d’aquesta mena hom pot preguntar-se si en nom del desenvolupament econòmic i d’una educació a l’estil europeu hi ha dret de negar a l’africà d’avui en dia els fonaments de la seva cultura bàsica original.

»Theodor Monod va dir el 1934, no sense humor, ‘l’africà no va baixar ahir dels arbres’. Hampaté Bâ ens adverteix avui: ‘amb la mort de cada ancià, es crema una biblioteca’, i no és cap figura retòrica!»

[Que jo sàpiga, aquesta és, en el seu context, la primera ocasió en la que la molt repetida frase d’Amadou Hampaté Bâ va aparèixer impresa, sens dubte a l’edició francesa de la revista Presence Áfricaine, que apareixia simultàniament en versió anglesa. El breu article de Kesteloot tracta sobre les epopeies de l’Àfrica Occidental. –Ed.]

 

Lylian Kesteloot, “The West African Epics”, Présence Africaine, vol. 30, 1966, pp. 201-202
Il·lustració inspirada per una escultura que representa un ancestre d’Indonèsia

El narrador no recitarà mai la seqüència completa del relat

indonesia

L’epopeia dels nyanga no és un text que es reciti només en determinats moments o en ocasions cerimonials altament esotèriques. No hi ha en ella res de secret; està destinada a que tot el món l’escolti i la gaudeixi. Normalment un cap o un cabdill, o simplement (per proporcionar entreteniment als seus i als hostes) la persona de més edat d’un grup de persones emparentades, convida el bard per a que reciti al capvespre alguns episodis de l’epopeia, al voltant de la cabana dels homes, enmig del poblat. Una gernació de persones d’ambdós sexes, joves i de més grans, venen per escoltar, o més aviat per a ser oients participatius. […]L’ interessant és que el narrador mai recitarà el relat de principi a fi en una seqüència completa i consecutiva, sinó que recita de forma intermitent diversos passatges escollits d’aquest. El senyor Ruerke, l’epopeia del qual s’ofereix aquí, ha asseverat tot sovint que mai abans havia recitat el relat complert en un període de dies successius.

Daniel Biebuyck i Kahomb C. Mattene, The Mwindo Epic from the Banyanga (Congo Republic), Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1969, pàg. 13-14

Il·lustració inspirada en instrument xamànic d’Indonèsia

Les epopeies provenen de l’altre banda de la vida

Huevo Tierra

 

Les cançons de nvet que cantem [les que estan dins les epopeies], les composen les persones. Per exemple, si et passa alguna cosa, bona o dolenta, pots composar una cançó parlant d’això. Les epopeies no s’inventen ni es composen. Les epopeies provenen de l’altre banda de la vida [és a dir, el món dels morts]. Un mbom nvet, un vell mbom nvet com jo, som els únics que portem les epopeies de l’altra banda de la vida. I els petits trobadors, els trobadorets, s’aprofiten relatant les epopeies que altres portem de l’altra banda de la vida. És a dir, les coses que han passat, les que estan per passar i les passades. Però jo no toco totes les meves epopeies. Vaig tocant una mica, mica, mica. Perquè si us desenvolupés una gran epopeia, aquí, abans de l’alba tots els que som aquí estaríem lligats [com delinqüents a la presó]. Per això vaig tocant les epopeies bones i suaus.

D’una epopeia nvet de Eyí Moan Ndong, en Ramón Surts Alzines, Eyom Ndong, el buscaproblemas i Mondú Messeng: epopeies de Eyí Moan Ndong, Barcelona: CEIBA, 2007, pàg. 118
Il·lustració inspirada en motius folklòrics tradicionals

El relat segueix viu

PAREJA_HN

 

Tothom pot compartir la màgia del relat

però ningú mai ha d’erigir-se en el seu únic amo

així, passi el que passi al narrador,

el relat segueix viu.

 

Gcina Mhlophe (contracoberta del llibre Stories of Africa, Durban: University of KwaZulu-Natal Press, segona edició, 2004) 
Il·lustració inspirada en pintures rupestres de Lesotho