A on van els contes un cop narrats

arbol_huichol

El conte s’endinsà en el bosc, els pensaments a la nostra pròpia ment.

Fòrmula de tancament de les narradores maithil del Nepal; Coralynn V. Davis, Maithil Women’s Tales: Storytelling on the Nepal-India Border, Urbana & Springfield: University of Illinois Press, 2014, pàg. 1
Il·lustració inspirada en un dibuix del poble Huichol, Mèxic

 

Anuncis

El dissipador de maldecaps

Kakadu.jpg

En malai, pengiluar lara, ‘dissipador de maldecaps’, és el nom de lloança del narrador que posseeix l’art de captivar els seus oients. Al llarg dels segles el narrador malai va desenvolupar i refinar el seu art fins a convertir-lo en l’expressió mateixa del veloç moviment del cavall del príncep; els espirals ondulants de la serp; la nimfa celeste solcant el cel, lluminós i auri. Inimitables són les imatges que impregnen els contes malaisis.

Jan Knappert, Mythology and Folklore in South-East Asia, Oxford University Press, 1999 pàg. 195
Dibuix inspirat en una pintura rupestre de Kakadu, Austràlia

Déu ha sembrat el do del cant en el meu cor

Navajo

Quan vaig preguntar-li al cantor [d’històries] amb més èxit que tots els que vaig arribar a conèixer si podia recitar tal o tal altre cant, va respondre: “Puc recitar qualsevol cant perquè Déu ha sembrat el do del cant en el meu cor. Ell posa la paraula en la meva llengua sense que jo hagi de cercar-la. No he après cap dels meus cants; tot raja de les meves entranyes, de mi mateix.

 

Wilhelm Radloff en “Samples of Folk Literature from the North Turkic Tribes” traduït per Gudrum Böchter Sherman amb Adam Brooke Davis, Oral Literature, 5: 84; aquesta és la part de Radloff’s book Aus Sibirien, publicat a Leipzig, 1854
Il·lustració inspirada en un disseny del poble Navajo

Contes per milles

mujeres

Des del nostre campament prop de la riba d’aquest famós llac [Urmia] fins a la ciutat de Maragheh hi ha divuit milles: vam fer l’etapa durant la nit. El mul·là Adinah, narrador de Sa Majestat, era al nostre grup. L’elchee (ambaixador) li va demanar que amenitzés el tedi del camí amb un conte.

–¿De quants farsekhs* el voleu? –va ser la seva resposta.

–De cinc, pel cap baix –va ser la resposta.

–Puc complaure-us d’allò més bé –va dir el mul·là–, tindreu Ahmed el sabater.

No vaig poder evitar riure per aquesta forma de mesurar un conte; però em van assegurar que era un costum habitual, sorgit del càlcul que els narradors professionals es veien obligats a fer de l’esbarjo dels seus oients. A qualsevol altre comentari sobre aquest costum hi va posar fi el mul·là Adinah, demanant-nos silenci i atenció; satisfet el seu desig, va començar així:

–A la gran ciutat d’Ispahan vivia Ahmed el sabater, un home honrat i treballador … [el conte ocupa 19 pàgines].

* 1 farsekh = c. 3 miles = 5 quilòmetres

Sketches of Persia, from the journals of a traveller in the East, London: J. Murray, 1845 , p. 252 (la primera edició és de 1827).
Il·lustració inspirada en pintures rupestres bosquimanes del Cederberg, Sud-àfrica

Res a témer durant el recitat

Pez dentado

Abans de començar un recitat del Manas, Keldibek va dir als seus pastors que vinguessin sense por al campament perquè el bestiar tornaria a casa pel seu compte, i ningú, ja fos persona o salvatgina, podria robar cap ovella mentre ell estigués cantant el Manas. Però quan va començar a cantar, la iurta va tremolar, es va desencadenar un potent huracà i enmig de la fosca i l’estrèpit, uns genets sobrenaturals, els companys d’en Manas, van davallar de tal manera que la terra s’estremí sota els cascs del seus cavalls.

Kirghiz; quoted in Hatto, “Kirghiz”, en Traditions of Heroic and Epic Poetry. Volume I: The Traditions, edited by A. T. Hatto, London: The Modern Humanities Research Association, p. 305; Manas is the national epic of the Kirghiz people, and tells the exploits of the eponymous hero and his descendants.
Il·lustració inspirada en el dibuix d’un peix trobat en Nova Irlanda, Papua Nova Guinea.

Els contes són la cultura en si

Ashanti Ghana

És ben cert que, en una terra on no hi ha un llenguatge escrit, al poble [Ainu] li cal treure molt profit de la memòria. Tot allò que és important han de confiar-ho a la memòria. Per a una comunitat d’aquesta mena, les velles tradicions són la història, la literatura, la filosofia, la ciència, les sagrades escriptures i el codi ètic. En altres paraules, els contes són el coneixement, la religió, el dret, la cultura en si. Per viure com a ainu lliure, cal conèixer a grans trets les llegendes i les tradicions de la comunitat, i especialment si és algú que ha de manar.

Ainu, Kindaichi, Ainu Life and Legends, Tokio: Board of Tourist Industry, Japanese Government Railways, 1941, p. 60.
Il·lustració inspirada en l’art de la cultura Ashanti de Ghana.