Cada persona té la seva manera de pensar

tortugas_Mimbre_dobles

Sí, és clar, hi ha persones que conten contes d’una manera, i d’altres els conten d’una altra. Potser és degut a que la gent de vegades es separa durant un temps i segueixen contant històries. Però en tots aquests relats sobre els vells temps, la gent utilitza paraules i noms diferents per a les mateixes coses. Hi ha moltes formes diferents de parlar. El que passa és que cada persona té la seva manera de pensar.

!Unn /obe, narradora dels Ju/’hoansi del Kalahari; Megan Biesele, Women Like Meat: The Folklore and Foraging Ideology of the Kalahari Ju/’hoan, Johannesburg: Witswatersrand University Press, 1993, pàg. 66
Il·lustsració inspirada en un dibuix d’una tortuga de la cultura Mimbres
Anuncis

Ara formen part intrínseca de la seva vida

rockart_SA

Com ja s’ha dit, [entre els pawnee skidi d’Amèrica del Nord] aquestes tradicions, com també els rituals, es consideren possessions personals. El propietari ha pagat per elles i per tant, segons les seves creences, ara formen part intrínseca de la seva vida. A mida que les conta es desfà de part de la seva vida i contribueix així de forma directa a que aquesta s’apropi a la seva fi. Per això, com s’exclamà un home de mitjana edat, “No et puc contar tot el que sé, doncs encara no estic preparat per a morir”; o en paraules d’un vell sacerdot, “Sé que els meus dies són pocs. La meva vida ja no és útil. No hi ha motiu perquè no et pugui contar tot el que sé”.

George A. Dorsey, Traditions of the Skidi Pawnee, Boston i Nova York: Houghton, Mifflin & Co. per a la American Folk-Lore Society, 1904, pàg. xxii
Il·lustració inspirada en una pintura rupestre del Cap del Nord, Sud-Àfrica

Els relats es queden orfes talment com les persones

MARIPOSA

Les nostres naus rituals s’enfonsen i les nostres cases de trobada s’esfondren a causa dels terratrèmols de mar i de terra que nosaltres hem provocat.

En un món així, els relats es queden orfes talment com les persones. Doncs els relats cerquen les persones perquè necessiten de les persones per a ser contats. I les persones necessiten relats per contar talment com necessiten sabates, ganivets i foc. Els necessitem perquè els relats són mapes del món, són resums concentrats de realitat. Aquells que no tenen relats per contar, talment com els relats que no tenen qui els conti, no sobreviuen.

Robert Bringhurst, a Everywhere Being is Dancing, Kentville, Nova Scotia: Gaspereau Press, 2007, pp. 236-237
Il·lustració inspirada en els dibuixos de la ceràmica Pueblo de Nou Mèxic

 

Narració i sentit

peces

És cert que la narració revela el sentit sense caure en l’error de definir-lo, que facilita el consentiment i la reconciliació amb les coses tal com realment són, i que fins i tot podem confiar que tard o d’hora contindrà, implícitament, la última paraula que esperem del ‘dia del judici’.

Hanna Arendt, “Isak Dinesen, 1885-1962”, in Isak Dinesen, Daguerrotypes and Other Essays, Chicago: University of Chicago Press, 1979, p. xx; Arend’s essay on Dinesen was first published in 1968.
Il·lustració basada en una imatge d’inspiració budista.

Invenció i veritat

Klickita

El conte és inventat, i el cant, veritat. (proverbi rus)

Russian proverb, Jakobson «On Russian Fairy Tales», appendix to  A. N. Afanas’ev, Russian Fairy Tales, traducción de Norbert Guterman, Nueva York: Pantheon, 1945, p. 649.
Il·lustració inspirada en l’art del poble Klickitat de la costa nord-oest d’Amèrica.

Aquest conte ara és un concepte totalment nou

ciervo

Quan vaig tornar de Berdíchev, després de Hanukkà, l’hivern de 1810, el rabí em va dir que tenia una història per contar.

Va dir:

–Aquest conte només ha estat contat una vegada, i això va ser abans que es construís el Temple de Salomó. Les úniques persones que el van entendre van ser el profeta que el va contar i la persona a qui va ser contat. Ni tan sols els altres profetes el van poder comprendre.

Encara que aquest conte ja ha estat contat una vegada, ara el concepte és totalment nou. Moltes coses han canviat d’ençà que el van contar. Llavors es va contar d’acord amb aquell temps, ara cal contar-lo d’acord amb el present. (Extracte de l’obra Sichos HaRan, «La saviesa del Rabí Nachman [de Bretslov]», de Rabí Nathan de Nemirov)

Rabí Aryeh, editor, Rabbi Nachman’s Wisdom, Jerusalén: Breslov Research Institute, 1973, p. 340.
Il·lustració inspirada en l’art de la cultura Pazyryk.