No tan sols en un missatge

CIRCULO ZEN

16 de gener, 1969

Es tracta d’un recital zulu, i després del recital, expresso la meva opinió sobre el simbolisme d’un dels relats que he escoltat. El recitador zulu m’interromp, i m’explica que el sentit del relat consisteix en la totalitat del recital, no tan sols en un missatge. El recital és el que compta. El recitador zulu m’explica, “Si t’hagués de dir el que significa la història, te l’hauria de tornar a contar”.

Harold Scheub, The poem in the Story: Music, Poetry and Narrative, Madison: The University of Wisconsin Press, 2002, pàg. 119
Il·lustració: Enso
Anuncis

El cor del relat

Dragon serpiente

A tot relat hi ha un silenci, alguna vista oculta, alguna paraula no expressada. Jo ho crec. Fins que no hem expressat allò inexpressat, no hem arribat al cor del relat.

J. M. Coetzee, Foe , London: Penguin Books, 1987, p. 141  

I·lustració basada en un animal compost de l’imaginari del món antic

 

Cada persona té la seva manera de pensar

tortugas_Mimbre_dobles

Sí, és clar, hi ha persones que conten contes d’una manera, i d’altres els conten d’una altra. Potser és degut a que la gent de vegades es separa durant un temps i segueixen contant històries. Però en tots aquests relats sobre els vells temps, la gent utilitza paraules i noms diferents per a les mateixes coses. Hi ha moltes formes diferents de parlar. El que passa és que cada persona té la seva manera de pensar.

!Unn /obe, narradora dels Ju/’hoansi del Kalahari; Megan Biesele, Women Like Meat: The Folklore and Foraging Ideology of the Kalahari Ju/’hoan, Johannesburg: Witswatersrand University Press, 1993, pàg. 66
Il·lustsració inspirada en un dibuix d’una tortuga de la cultura Mimbres

Ara formen part intrínseca de la seva vida

rockart_SA

Com ja s’ha dit, [entre els pawnee skidi d’Amèrica del Nord] aquestes tradicions, com també els rituals, es consideren possessions personals. El propietari ha pagat per elles i per tant, segons les seves creences, ara formen part intrínseca de la seva vida. A mida que les conta es desfà de part de la seva vida i contribueix així de forma directa a que aquesta s’apropi a la seva fi. Per això, com s’exclamà un home de mitjana edat, “No et puc contar tot el que sé, doncs encara no estic preparat per a morir”; o en paraules d’un vell sacerdot, “Sé que els meus dies són pocs. La meva vida ja no és útil. No hi ha motiu perquè no et pugui contar tot el que sé”.

George A. Dorsey, Traditions of the Skidi Pawnee, Boston i Nova York: Houghton, Mifflin & Co. per a la American Folk-Lore Society, 1904, pàg. xxii
Il·lustració inspirada en una pintura rupestre del Cap del Nord, Sud-Àfrica

Els relats es queden orfes talment com les persones

MARIPOSA

Les nostres naus rituals s’enfonsen i les nostres cases de trobada s’esfondren a causa dels terratrèmols de mar i de terra que nosaltres hem provocat.

En un món així, els relats es queden orfes talment com les persones. Doncs els relats cerquen les persones perquè necessiten de les persones per a ser contats. I les persones necessiten relats per contar talment com necessiten sabates, ganivets i foc. Els necessitem perquè els relats són mapes del món, són resums concentrats de realitat. Aquells que no tenen relats per contar, talment com els relats que no tenen qui els conti, no sobreviuen.

Robert Bringhurst, a Everywhere Being is Dancing, Kentville, Nova Scotia: Gaspereau Press, 2007, pp. 236-237
Il·lustració inspirada en els dibuixos de la ceràmica Pueblo de Nou Mèxic

 

Narració i sentit

peces

És cert que la narració revela el sentit sense caure en l’error de definir-lo, que facilita el consentiment i la reconciliació amb les coses tal com realment són, i que fins i tot podem confiar que tard o d’hora contindrà, implícitament, la última paraula que esperem del ‘dia del judici’.

Hanna Arendt, “Isak Dinesen, 1885-1962”, in Isak Dinesen, Daguerrotypes and Other Essays, Chicago: University of Chicago Press, 1979, p. xx; Arend’s essay on Dinesen was first published in 1968.
Il·lustració basada en una imatge d’inspiració budista.