Es passen la nit sencera escoltant el recitat d’aquesta obra

JARRA_HN

Hi ha una traducció cingalesa de la major part dels játakas que és enormement popular, no tant per les peculiars doctrines budistes que conté, ja que a elles només s’hi al·ludeix de forma secundària, sinó pel fet de ser una col·lecció de relats entretinguts que la gent creu que són inqüestionablement certs. […]

No poques de les faules atribuïdes a Isop es troben aquí, i poc sospita el col·legial, quan llegeix sobre l’enginy de la guineu o l’astúcia del mico, que, amb el transcurs dels segles, aquests animals devenen el mestre dels tres mons, el Buda.

Cada játaka comença amb la fórmula yata-giya-dawasa, que és l’equivalent exacte del nostre “Fa molt de temps”. […] Un relat, a la manera habitual de les composicions orientals, ofereix l’oportunitat d’introduir varies històries més que només depenen lleugerament del relat principal. Els cingalesos es passen la nit sencera escoltant el recitat d’aquesta obra sense donar cap mostra de cansament, i un gran nombre de játakas els són familiars fins i tot a les dones.

Robert Spence Hardy, A manual of Buddhism, in its modern development. Londres: Williams & Norgate, 1860, pàgs. 99-101
Il·lustració inspirada en una gerra de Damasc

Quan la veu eloqüent i el gest d’un vell arrugat i canós…

burkina

En aquestes illes llunyanes (Illes Hèbrides) on els homes viuen amb lentitud, i viuen molt, probablement perquè no viuen amb presses, en toscs i pintorescs coberts construïts amb pedres i torba, on homes de fins i tot vuitanta anys han passat la major part de la seva existència, en aquests recés de tranquil·litat enmig del corrent de la vida, vells pensaments s’acumulen com or en pols en un rierol de Sutherland, i allà es conserven.

Allà, a les nits d’hivern, bocabadats i amb els ulls esbatanats, els nens seuen a la claror vermella del foc de torba, sota el gris sostre de fum, i escolten emocionats aquests estranys i antics mites. Deixen de ser nois i noies esparracats i descalços, amb grenyes llargues, fosques o rosses; escolten com l’aguerrit pastor lluità contra el drac i es feu amb la princesa i el regne, i el seu ànim s’eleva com el d’ell. Deixen d’existir les patates i la llet, els envans de fusta i les culleres de banya, quan la veu eloqüent i el gest d’un vell arrugat i canós desplega al seu davant l’escudella d’or i les menges del gegant.

I quan el relat conclou, i el foc amb prou feines crema, nois i noies s’acotxen a les seves màrfegues i segueixen somiant, i així somien fins que es fan grans, i envelleixen, i el vell relat es converteix en part de les seves vides tranquil·les. El somni d’aventures del nen és el punt lluminós dins d’una rutina de penes i treballs, i l’home no l’oblida mai mentre viu.

John Francis Campbell, “On current British mythology and oral traditions”, Journal of the Ethnological Society of London, 1869-1870, vol. 2, pàgs. 331-332
Il·lustració inspirada en un dibuix pintat sobre una carabassa de Burkina Faso

Contes per a nits immenses

Cactus

Hoste meu, ja que sobre aquest punt m’interrogues i cerques,

calla, escolta i delecta’t i ves bevent el teu vi,

ben assegut: les nits ja són immenses; hi ha lleure

per dormir com per escoltar, qui li plau; i abans d’hora

no necessites gitar-te; que el molt dormir també cansa.

Odissea, XV, 390 et ss. traducció de Carles Riba,
Il·lustració inspirada en un disseny amerindi de Nord Amèrica.