Es passen la nit sencera escoltant el recitat d’aquesta obra

JARRA_HN

Hi ha una traducció cingalesa de la major part dels játakas que és enormement popular, no tant per les peculiars doctrines budistes que conté, ja que a elles només s’hi al·ludeix de forma secundària, sinó pel fet de ser una col·lecció de relats entretinguts que la gent creu que són inqüestionablement certs. […]

No poques de les faules atribuïdes a Isop es troben aquí, i poc sospita el col·legial, quan llegeix sobre l’enginy de la guineu o l’astúcia del mico, que, amb el transcurs dels segles, aquests animals devenen el mestre dels tres mons, el Buda.

Cada játaka comença amb la fórmula yata-giya-dawasa, que és l’equivalent exacte del nostre “Fa molt de temps”. […] Un relat, a la manera habitual de les composicions orientals, ofereix l’oportunitat d’introduir varies històries més que només depenen lleugerament del relat principal. Els cingalesos es passen la nit sencera escoltant el recitat d’aquesta obra sense donar cap mostra de cansament, i un gran nombre de játakas els són familiars fins i tot a les dones.

Robert Spence Hardy, A manual of Buddhism, in its modern development. Londres: Williams & Norgate, 1860, pàgs. 99-101
Il·lustració inspirada en una gerra de Damasc

La veritat dels mites

FIGURA HN_RIO GRANDE

 

Els mites són abans de tot ‘veritats fictícies’ que transmeten veritats importants per a la vida; per a nosaltres, tanmateix, i de vegades per als indis, són ficticis. Els tewa del pueblo de Santa Clara a Nou Mèxic, introdueixen alguns relats amb paraules com aquestes: ‘En un lloc que mai no va ser, en un temps que mai no va ser, això no va succeir’.

Els nootka de l’illa de Vancouver insisteixen en la veritat literal dels relats que parlen de com el fundador d’un llinatge va obtenir les prerrogatives d’aquest. Aquests relats són certs perquè l’aventura inicial va tenir lloc i la història s’ha transmès des de llavors a través d’una cadena successòria coneguda. Però, [entre els nootka,] és possible referir-se en anglès als mites com a ‘contes de fades’. L’herència, en suma, és un fet històric; les veritats dels mites poden ser d’altres tipus.

Amèrica del Nord; Dell Hymes, “Notes toward (an understanding of) supreme fictions”, a I know only so far: Essays in Ethnopoetics, Lincoln & London: University of Nebraska Press, 2003, pàg. 382
Il·lustració inspirada en un motiu indígena de la zona de Río Grande

Això era i no era

zalktis

 

Això era i no era, quan el garbell a la palla era, quan el camell era pregoner i el gall barber, quan Alà tenia moltes criatures però era pecat parlar massa…

Fòrmula d’inici turca; Warren S. Walker i Ahmet E. Uysal, More Tales Alive in Turkey, Lubbock: Texas Tech University Press, 1992, pàg. 154  
Il·lustració inspirada en un dibuix tradicional de Letònia