Els clàssics russos i estrangers eren els que millor funcionaven

costa de marfil_mancha

Un nombre significatiu de presos polítics que van escriure memòries –i això podria explicar per què van escriure memòries– atribueixen la seva supervivència a la seva habilitat per a “narrar històries”: per entretenir a presos comuns contant-los els arguments de novel·les o pel·lícules. En el món dels camps i les presons, on els llibres escassejaven i les pel·lícules eren rares, un bon narrador era molt valorat.

Lev Finkelstein diu que estarà “sempre agraït al lladre que, en el meu primer dia de presó, va reconèixer aquest potencial en mi i va dir: ‘Tu probablement has llegit molts llibres. Conta’ls a la gent i acabaràs vivint força bé. I certament jo vivia millor que els altres. Gaudia de certa notorietat, certa fama […] Em topava amb gent que em deia: “Tu ets en Levchik-Romanist [Levchik-el-narrador], em van parlar de tu a Taishet”.

Gràcies a aquesta habilitat, Finkelstein era convidat dues vegades al dia a la barraca del brigada en cap, on rebia una tassa d’aigua calenta. A la pedrera on llavors treballava “això significava la vida”. Finkelstein va descobrir, segons va dir, que els clàssics russos i estrangers eren els que millor funcionaven; tenia un èxit molt menor recontant els arguments de novel·les soviètiques més recents.

Anne Appelbaum, Gulag: A History of the Soviet Camps, Londres: Allen Lane, 2003, pàg. 352
Il·lustració inspirada en un dibuix popular de Costa d’Ivori

Narradors de lloguer a l’antiga Rússia

CILINDRO HOMO NARR.

Ja a les fonts russes del segle XII es pot llegir que un home ric que patia d’insomni va ordenar els seus servents que li fessin pessigolles a la planta dels peus, toquessin el gusli i li contessin contes meravellosos. Ivan el Terrible, qui esdevingué un dels herois més populars dels contes russos, era qui més se’n delia, i tres cecs feien torns al capçal del seu llit, tot narrant-li contes meravellosos abans que s’adormís. Fins al segle XVIII, destres narradors d’històries van seguir alegrant l’esbarjo de tsars i tsarines, prínceps i aristòcrates. Fins i tot a finals d’aquest segle trobem als diaris russos anuncis de cecs que s’ofereixen per a treballar a les cases de l’aristocràcia com a narradors d’històries. De nen, Lev Tolstoi s’adormia amb els contes d’un ancià que el seu avi el comte havia comprat precisament pels contes meravellosos que sabia i la seva forma magistral de contar-los.

Roman Jakobson, “On Russian Fairy Tales”, a A. Afanasiev, Russian Fairy Tales, traducció de Norbert Guterman, Nova York: Pantheon, 1945, pàg. 635

Il·lustració inspirada en un dibuix mesopotàmic

Invenció i veritat

Klickita

El conte és inventat, i el cant, veritat. (proverbi rus)

Russian proverb, Jakobson «On Russian Fairy Tales», appendix to  A. N. Afanas’ev, Russian Fairy Tales, traducción de Norbert Guterman, Nueva York: Pantheon, 1945, p. 649.
Il·lustració inspirada en l’art del poble Klickitat de la costa nord-oest d’Amèrica.