Contar un relat

Budista 1

Contar un relat no equival a teixir un tapís per cobrir el món; és més aviat una forma de guiar l’atenció dels oients cap al seu interior. La persona capaç de ‘narrar’ és la que està perceptualment preparada per captar a l’entorn informació que a d’altres, menys destres en la feina de percebre, els podria passar inadvertida, i el narrador, en fer explícit aquest coneixement, condueix l’atenció del públic pels mateixos camins que ell.

Tim Ingold, “The Temporality of the Landscape”, World Archaeology, vol. 25, 1993, p. 153
Il·lustració basada en una imatge d’ispiració budista

 

Anuncis

Narració i sentit

peces

És cert que la narració revela el sentit sense caure en l’error de definir-lo, que facilita el consentiment i la reconciliació amb les coses tal com realment són, i que fins i tot podem confiar que tard o d’hora contindrà, implícitament, la última paraula que esperem del ‘dia del judici’.

Hanna Arendt, “Isak Dinesen, 1885-1962”, in Isak Dinesen, Daguerrotypes and Other Essays, Chicago: University of Chicago Press, 1979, p. xx; Arend’s essay on Dinesen was first published in 1968.
Il·lustració basada en una imatge d’inspiració budista.

Que en seria, de preciosa, la vida d’un narrador errant!

Corredores

Contar contes a algú que els escolti com contes, que no et conegui, que no esperi sentir literatura. Que en seria, de preciosa, la vida d’un narrador errant!  Algú diu una paraula i tu contes la història. Sense parar ni de dia ni de nit, pots quedar-te cec o perdre l’ús de braços i cames, però la teva boca encara funciona, i tu vas contant tot allò que et passa pel cap. No tens res, sinó un infinit i sempre creixent munt d’històries.

Lo millor de tot seria poder viure tan sols de paraules, sense necessitat de menjar.

Elias Canetti, Hampstead: Apuntes rescatados 1954-1971, traducció  Juan José del Solar, Madrid: Anaya & Mario Muchnik, 1996, p. 33.
Il·lustració basada en una pintura rupestre bosquimana del Sud d’Àfrica.