El món de les històries no té fi

huevo-bosquimano-decorado

Els recitals narratius variaven també en una altra dimensió, la de l’explicitut i extensió. Un narrador admirat podia esgranar un relat de l’extensió que volgués a base d’afegir detalls, però també podia plasmar l’essència del relat de forma breu. Aquells que ja coneixien els relats podien evocar-los mitjançant els detalls proporcionats. La pressuposició de què una part representa apropiadament el tot segueix viva, i aquells que t’atribueixen un coneixement dels relats a vegades mostren sorpresa quan preguntes per un detall que no s’ha donat. […] Una història acaba, com a relat i com a succés, però el corpus narratiu i el món de les històries no té fi.

Dell Hymes, “Discovering Oral Performance and Measured Verse in American Indian Narrative.” In “In vain I tried to tell you”: Essays in Native American Ethnopoetics, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1981, p. 322  

Il·lustració inspirada per la decoració d’ous d’estruç dels pobles bosquimans

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s