No és una figura retòrica

ancestro

 

«Si, llavors, els griots, encara actius en pobles i viles del Sudan, segueixen transmetent tota la cultura de la tradició popular africana i fent de les masses ‘analfabetes’ persones perfectament civilitzades i cultivades, conscients d’elles mateixes i respectuoses amb els altres, ens cal témer el que succeirà quan les seves veus es deixin de sentir, doncs els seus fills [i néts] assisteixen avui en dia a l’escola europea, i la tradició familiar ja no es transmet.

»Pel que es refereix a la consegüent pèrdua per a l’Àfrica i el món, només podem calibrar la seva importància si som conscients de la importància d’aquest patrimoni. Per a masses estrangers i africans moderns i ignorants, no és res més que un grapat de contes sense importància. […] Tot i així, si examinem més detingudament certes zones d’Àfrica, trobem una literatura molt més diversa, que inclou diferents categories [i no només ‘contes’]: epopeies, mites cosmogònics, aventures, comèdies populars, poesia amorosa, poesia oratòria (fúnebre, bèl·lica, matrimonial, laudatòria), drama ritual i cançons religioses, per no parlar, per suposat, de màximes, contes i faules, endevinalles i proverbis. Tot això constitueix un conjunt tan immens en qualitat i importància com la literatura medieval de la nostra douce France. […]

»Caldria demanar-li a tota persona de cultura francesa que s’aturés a pensar per un instant en el buit que es crearia, i en la deu viva que s’assecaria si, per alguna desgràcia, aquest patrimoni ancestral es perdés, i amb ell la fe, la història, la poesia, la grandesa, la saviesa i l’experiència. Només després d’una reflexió d’aquesta mena hom pot preguntar-se si en nom del desenvolupament econòmic i d’una educació a l’estil europeu hi ha dret de negar a l’africà d’avui en dia els fonaments de la seva cultura bàsica original.

»Theodor Monod va dir el 1934, no sense humor, ‘l’africà no va baixar ahir dels arbres’. Hampaté Bâ ens adverteix avui: ‘amb la mort de cada ancià, es crema una biblioteca’, i no és cap figura retòrica!»

[Que jo sàpiga, aquesta és, en el seu context, la primera ocasió en la que la molt repetida frase d’Amadou Hampaté Bâ va aparèixer impresa, sens dubte a l’edició francesa de la revista Presence Áfricaine, que apareixia simultàniament en versió anglesa. El breu article de Kesteloot tracta sobre les epopeies de l’Àfrica Occidental. –Ed.]

 

Lylian Kesteloot, “The West African Epics”, Présence Africaine, vol. 30, 1966, pp. 201-202
Il·lustració inspirada per una escultura que representa un ancestre d’Indonèsia
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s