Dues formes de fer-se narrador a l’Iran

lesotho-2

[A l’Iran], els passos per convertir-se en narrador varien d’una persona a una altra. […] El més habitual és que el narrador aprengui el seu art d’un mestre de la narració. Com alumne (shagerd), pren classes d’un mestre (ostad) a qui paga per les classes i per proporcionar-li els materials. El propi mestre és un narrador en exercici. L’alumne treballa en solitari amb el seu mestre. La formació emfasitza en l’aprenentatge del material de memòria. A l’alumne se li ensenya la obra literària Shanama [‘El llibre dels reis’ de Firdawsī, 940-1020 d. C.], estrofa a estrofa. […] A més a més del treball literari, l’alumne ha de copiar i aprendre el tumar, que rep del seu mestre. Aquest tumar és un esquema en prosa dels episodis que composen els relats que contarà. L’alumne també aprèn filosofia i religió, a més de poesia d’altres autors diferents de Firdawsī. El període de formació varia de persona a persona. […]

Un narrador pot entrar en la professió pel seu compte, sense haver passat una formació més rigorosa. Potser, simplement, atret per l’art de narrar històries, vagi a escoltar diversos narradors, aprengui a força d’escoltar-los, es busqui la part literària i la memoritzi, i comenci llavors a exercir el seu nou ofici.

Professional storytelling in Iran: Transmission and practice”, Iranian Studies, vol. 12, 1979, pp. 198-199  
Il·lustració inspirada en pintures rupestres de Lesotho

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s