“Era el mascle i la femella…”

Máscaras

Ell era el mascle i la femella, el seductor i la seduïda. Era golafre, era cornut, era viatger esgotat. Esgarrapava el terra cap els costats amb els seus peus de rèptil, després es quedava immòbil i aixecava el cap. Aixecava la seva parpella inferior per cobrir l’iris, i extreia la seva llengua de llangardaix. Inflava el coll fins a formar golls de còlera; i, finalment, quan li arribava el moment de morir, es cargolava i es retorçava, atenuant més i més els seus moviments com els del Cigne Moribund.

Llavors se li va encallar la mandíbula, i allà va acabar.

L’home de blau va moure les mans en direcció al pujol i, amb la cadència triomfant de qui ha contat la millor de les històries possibles, va cridar: – ¡Allà … allà és on es troba!

El recital no havia durat més de tres minuts.

Bruce Chatwin, The Songlines, Londres: Pan Books, 1988, pàg. 117., a partir de la traducció de J. M. de Prada-Samper
Il·lustració basada en un amulet Haida (Gran Garsa Blava i Humà), conservat en el Royal British Columbia Museum
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s