Una història és el vent

Nudo

«Tu saps que espero que torni l’home del lloc,* la lluna,

per tornar a casa,

escoltar les històries de la gent,

quan la visiti,

escoltar les històries que conten.

Ells escolten les històries de la Planura, sí,

de l’altra banda del lloc,

això fan, les escolten.

Quan l’altre home del lloc, el sol, escalfa un xic

m’assec al sol;

assegut, escolto les històries que venen de lluny,

històries que arriben des de la llunyania.**

Obtindré d’ells una història, sí,

perquè les històries floten des de la llunyania.

Quan l’altre amo del lloc escalfa un xic,

sento que veritablement cal que vagi de visita,

per parlar amb ells, els meus congèneres. […]

Primer em cal seure una estona, refrescar els meus braços,

deixar que els passi el cansament.

Senzillament, escolto,

esperant una història que desitjo escoltar;

espero que floti fins la meva oïda.*** […]

Aniré a seure a casa,

per orientar les meves orelles cap a les meves passes

que vaig recórrer, sí,

perquè sento que una història és el vent:

li agrada anar flotant d’un lloc a l’altre.

 

* L’expressió |xam és !xoe-sho-!kui, literalment, «la persona del lloc».  Segons Lloyd (p. 298), ||kabbo va dir que “l’altre nom de la lluna és !xoe-sho-!kui, el mateix que l’altre nom del sol”. A la mateixa nota Lloyd explica també que |a!kuŋta va traduir l’expressió com «l’home que coneix tots els llocs». Una mica més endavant en aquest mateix testimoni, ||kabbo, parlant en tercera persona, al·ludeix a sí mateix com a !xoe-sho-!kuiten, que és la forma emfàtica d’aquesta mateixa expressió. Llavors ho tradueix com the man of the place, «l’home del lloc ». (Nota de JMdP-S)

** ||kabbo explica que un conte és “com el vent, ve d’un lloc llunyà, i el sentim”. (Nota de Lucy C. Lloyd)

***||kabbo explica que quan algú ha recorregut un camí, i s’asseu, espera que una història viatgi fins a ell, seguint el mateix camí. (Nota de Lucy C. Lloyd)

 ||kabbo, narrador |xam; dictat a juliol i agost de 1873 a W. Bleek y L. C. Lloyd; veure una traducció diferent a J. M. de Prada, La niña que creó las estrellas: relatos orales de los bosquimanos |xam, Madrid: Lengua de Trapo, 2011, pàgs. 5, 6.
Il·lustració inspirada en un nus de disseny tradicional finès.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s