Que en seria, de preciosa, la vida d’un narrador errant!

Corredores

Contar contes a algú que els escolti com contes, que no et conegui, que no esperi sentir literatura. Que en seria, de preciosa, la vida d’un narrador errant!  Algú diu una paraula i tu contes la història. Sense parar ni de dia ni de nit, pots quedar-te cec o perdre l’ús de braços i cames, però la teva boca encara funciona, i tu vas contant tot allò que et passa pel cap. No tens res, sinó un infinit i sempre creixent munt d’històries.

Lo millor de tot seria poder viure tan sols de paraules, sense necessitat de menjar.

Elias Canetti, Hampstead: Apuntes rescatados 1954-1971, traducció  Juan José del Solar, Madrid: Anaya & Mario Muchnik, 1996, p. 33.
Il·lustració basada en una pintura rupestre bosquimana del Sud d’Àfrica.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s